v tr 1 recercar, resseguir. 2 [espigar] espigolar. 3 [en las viñas] esgotimar, bagotar.  [...]

v intr agr → espigar  [...]

v tr 1 agr [collir les espigolalles] espigar. 2 fig espigar. Rellegia els diaris tot espigolant notícies de la guerra, releía los periódicos espigando noticias de la guerra.  [...]

v pron [el trigo] no arribar a espigar.  [...]

f 1 bot espiga. 2 [tela] espiga. 3 tecnol [de la espada] espiga. 4 tecnol [de la herramienta] espiga, piu m, espigó m. 5 tecnol [clavija] clavilla, clàvia. 6 mar espiga. 7 echar espigas bot treure (o llevar) espiga, espigar, espiguejar.  [...]

 [...]

, florir l'olivera. Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc. Ant. Desflorir-se. Perdre la flor. 2 Fig. prosperar. 3 (florir-sepron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.). picar-se [...]

v tr 1 [quitar] arrabassar. Le arrebató la carta de las manos, li va arrabassar la carta de les mans. 2 [atraer] atreure, captivar, fascinar. Arrebata a la gente con su elocuencia, atreu la gent amb la seva eloqüència. 3 [arrobar] encisar, embadalir, captivar. 4 [las hortalizas] fer espigar. 5 [el [...]

caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]